E
|
n aquest comentari ens centrarem en el mapa interactiu que
podem observar en l’edició digital del diari Elmundo[1].
Aquest mapa es centra en recopilar tots els casos de corrupció a Espanya, tant
a nivell estatal com autonòmic. Destaca el fet que el 80% dels casos que
apareixen estiguin lligat a persones relacionades directament amb l’àmbit
polític.
Hem sel·leccionat aquesta notícia per què ens permet entrar
a fons en una qüestió fonamental per a l’educació d’avui en dia i en la
formació de persones al llarg de la vida. Hem volgut dedicar un dels comentaris
a la importància que té aprendre a ser i
aprendre a viure junts.
Abordarem aquesta situació des d’una perspectiva ètica. Com
a orientadors, cal que centrem les nostres actuacions en transmetre una sèrie de
valors i actuacions que respectin en tot moment la persona i les seves
decisions.
Aquest fet es pot relacionar directament amb altres
disciplines com per exemple el Treball Social. Com ens exposa (Banks, S.; 1995;
56 – 57) un dels principis fonamentals de la professió és el respecte i la
promoció dels drets de les persones a l’autodeterminació, és a dir, crear les
condicions necessàries per a que la persona pugui prendre decisions de forma
autònoma.
Un altre dels aspectes que hem de tenir en compte a l’hora
de treballar és la necessitat de considerar a cada persona amb tota la seva
globalitat i tenir present que cadascú és diferent. Com ens exposa (Comins, I.;
2003; 110 – 111), cal passar d’una visió de l’”altre generalitzat” a una visió
centrada en l’”altre concret”, és a dir, cal veure a l’altre des d’una
perspectiva centrada en que cada persona és un ésser amb una història, una
identitat i una construcció afectivo – emocional concretes. D’aquesta manera
podrem percebre amb major assertivitat quines són les necessitats d’aquestes
persones.
Evidentment, per a poder canviar la mirada respecte l’altre,
cal també tenir molt present la importància de l’ètica de la complexitat. Com
ens exposa (Canimas, J.; 2010; 29 – 43), cal tenir present diversos tipus
d’ètica, per una banda les ètiques referents a la raó (ètica de principis i ètica
de conseqüències) i per l’altra l’ètica del cuidar. Aquest últim enfoc ens
permet anar més enllà de la raó i centrar-nos també en la sensibilitat,
l’afectivitat, les emocions, etcètera. L’autor, exposa finalment, que tot
aquest procés ha de ser deliberat entre les parts implicades (fent partícip la
persona implicada) i tenir en compte l’epocacitat del moment, es a dir, el
moment actual en què s’esta vivint.
En definitiva, considerem que per a construir una societat
justa, una societat on no destaquin els casos de corrupció i on puguem viure
tots de forma conjunta, és imprescindible que com a professionals basem la
nostra actuació en els aspectes mencionats en aquest breu article.
Material consultat:
BANKS, S. (1995). “Ética y valores en el trabajo social”.
Barcelona: Paidós.
CANIMAS, J. (2010). “Pràctica l’ètica dels serveis socials”.
Observatori d’ètica aplicada a la intervenció social.
COMINS, I (2003), “Del miedo a la diversidad a la ética del
cuidado: una perspectiva de genero”. A: Convergencia. Nº 33.