dilluns, 5 de gener del 2015

Perspectiva ètica

 E
n aquest comentari ens centrarem en el mapa interactiu que podem observar en l’edició digital del diari Elmundo[1]. Aquest mapa es centra en recopilar tots els casos de corrupció a Espanya, tant a nivell estatal com autonòmic. Destaca el fet que el 80% dels casos que apareixen estiguin lligat a persones relacionades directament amb l’àmbit polític.
Hem sel·leccionat aquesta notícia per què ens permet entrar a fons en una qüestió fonamental per a l’educació d’avui en dia i en la formació de persones al llarg de la vida. Hem volgut dedicar un dels comentaris a la importància que té  aprendre a ser i aprendre a viure junts.
Abordarem aquesta situació des d’una perspectiva ètica. Com a orientadors, cal que centrem les nostres actuacions en transmetre una sèrie de valors i actuacions que respectin en tot moment la persona i les seves decisions.
Aquest fet es pot relacionar directament amb altres disciplines com per exemple el Treball Social. Com ens exposa (Banks, S.; 1995; 56 – 57) un dels principis fonamentals de la professió és el respecte i la promoció dels drets de les persones a l’autodeterminació, és a dir, crear les condicions necessàries per a que la persona pugui prendre decisions de forma autònoma.
Un altre dels aspectes que hem de tenir en compte a l’hora de treballar és la necessitat de considerar a cada persona amb tota la seva globalitat i tenir present que cadascú és diferent. Com ens exposa (Comins, I.; 2003; 110 – 111), cal passar d’una visió de l’”altre generalitzat” a una visió centrada en l’”altre concret”, és a dir, cal veure a l’altre des d’una perspectiva centrada en que cada persona és un ésser amb una història, una identitat i una construcció afectivo – emocional concretes. D’aquesta manera podrem percebre amb major assertivitat quines són les necessitats d’aquestes persones.
Evidentment, per a poder canviar la mirada respecte l’altre, cal també tenir molt present la importància de l’ètica de la complexitat. Com ens exposa (Canimas, J.; 2010; 29 – 43), cal tenir present diversos tipus d’ètica, per una banda les ètiques referents a la raó (ètica de principis i ètica de conseqüències) i per l’altra l’ètica del cuidar. Aquest últim enfoc ens permet anar més enllà de la raó i centrar-nos també en la sensibilitat, l’afectivitat, les emocions, etcètera. L’autor, exposa finalment, que tot aquest procés ha de ser deliberat entre les parts implicades (fent partícip la persona implicada) i tenir en compte l’epocacitat del moment, es a dir, el moment actual en què s’esta vivint.
En definitiva, considerem que per a construir una societat justa, una societat on no destaquin els casos de corrupció i on puguem viure tots de forma conjunta, és imprescindible que com a professionals basem la nostra actuació en els aspectes mencionats en aquest breu article.


Material consultat:
BANKS, S. (1995). “Ética y valores en el trabajo social”. Barcelona: Paidós.
CANIMAS, J. (2010). “Pràctica l’ètica dels serveis socials”. Observatori d’ètica aplicada a la intervenció social.
COMINS, I (2003), “Del miedo a la diversidad a la ética del cuidado: una perspectiva de genero”. A: Convergencia. Nº 33.


Premis a l'emprenedoria

 E
n aquesta activitat ens centrarem en la creació dels premis a l’emprenedoria del Campus Iberus. Com s’informa en El periódico de Aragón, el premi consta de dues categories amb cinc finalistes a cadascuna. La primera es centra en idees de negoci innovadores i la segona premia projectes empresarials d’èxit.
S’explica a més a més, que Campus Iberus és un campus format per les universitats públiques de La Rioja, Lleida, Navarra i Zaragoza i que està finançat per la Compañía Logística de Hidrocarburos (CLH).
Finalment en la publicació s’anomenen quins han estat els finalistes de cada categoria. Aquests comprenen idees i empreses de sectors molt diversos; des de la nanotecnologia fins a serveis d’atenció i assessorament a empreses i particulars passant per aplicacions pedagògiques.
La creació de premis d’aquest estil permeten demostrar els coneixements i competències adquirides al llarg dels estudis universitaris i de la trajectòria professional, englobant per tant les diferents competències d’acció (Tècnica, Metodològica, Participativa i Personal).
Centrant-nos en la primera modalitat del premi, cal fer especial menció en la necessitat de fomentar premis centrats a premiar idees innovadores i que poden aportar valor afegit a la societat. Cada vegada més, l’emprenedoria és una opció a l’hora de treballar, un clar exemple el podem trobar en el prestigiós publicista Risto Mejide amb el seu llibre “No busques trabajo”. En aquest text, Mejide, és centra en tombar totes les possibles excuses (tant personals com de l’entorn) que provoquen que una persona finalment no pensi en emprendre.
Com a orientadors cal que posem de manifest la necessitat que des de les universitats s’incloguin en els plans d’estudis matèries relacionades amb la creació d’empreses o la gestió d’organitzacions. Un bon exemple n’és la matèria de Gestió d’organitzacions en el 4rt curs del grau en Treball Social a la Universitat de Lleida[1].
A més a més, cal que siguem coneixedors dels diferents serveis que s’ofereixen per assessorar als joves emprenedors en aquest llarg camí. Bons exemples són Global Lleida[2] i el Viver d’empreses[3] del parc científic i tecnològic agroalimentari de Lleida.
Cal també identificar diferents dificultats a l’hora d’emprendre, com per exemple ajudar a les persones a identificar si la idea es prou bona. (Pelegrí, X.; 2005; 14), proposa una sèrie de preguntes per saber-ho, entre les quals destaquen; (1) Existeix o podria existir demanda del producte o servei que volem oferir?. (2) Qui és la competència?. (3) És bona idea, però està dins les nostres possibilitats d’aconseguir recursos?. (4) És el moment oportú per aquest negoci?, en ocasions una idea molt bona, fracassa perquè la societat encara no està prou preparada.
Considerem però que també ens caldrà anar més enllà i proposar noves idees que permetin posar en contacte els joves emprenedors amb persones amb una trajectòria professional d’èxit en el món de l’empresa ja que cal ser conscients que únicament amb conceptes teòrics no n’hi ha prou per tenir èxit.
Un exemple pot ser la creació de jornades centrades en l’emprenedoria i la creació de grups de treball per a que totes les persones que ho creguin necessari puguin aportar el seu coneixement i aprendre de la resta de participants.
En definitiva, cal ser coneixedors de tot l’entramat existent de serveis i premis per a joves emprenedors ja que avui en dia es una opció per la qual es decanten amb més facilitat i cal també tenir present la necessitat d’innovar contínuament i oferir una atenció una vegada l’empresa ja s’ha constituït.



Perquè passi alguna cosa, jo he de mirar de fer que passi”.
Adam Smith



Material consultat:
MEJIDE, R. (2013). “No busques trabajo: 50 excusas para no autoemplearse”. Ediciones Gestión 2000.
PELEGRÍ, X. (2005). “Com fer un pla d’empresa en empreses de serveis personals”. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida. EINES.
Periódico de Aragón. (17 de novembre de 2014). “Diez ideas inovadoras optan a los premios emprende de Campus Iberus”. EFE. [Consultat: 20 de desembre de 2014]. [En línia a:] http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/aragon/diez-ideas-innovadoras-optan-premios-emprende-campus-iberus_984989.html


[1] http://guiadocent.udl.cat/rsc/ca1017202014-15.pdf
[2] http://www.globalleida.org/
[3] http://www.pcital.com/empreses

Qüestions de gènere

En aquest document ens centrarem en comentar de forma estructurada la notícia que recull el diari El País, en data 3 d’octubre del present any i que fa referència a les declaracions de la presidenta del cercle d’empresaris, Monica Oriol, realitzades en la XXV Assemblea plenaria del consell empresarial de l’Amèrica Llatina (CEAL).
La Sra. Oriol, es mostra crítica amb l’excessiva regulació del mercat laboral pel que fa a temes relacionats amb la discriminació positiva vers la dona. Exposa, que aquest fet, provoca que alguns empresaris decideixin no contractar dones d’entre 25 i 45 anys ja que hi ha un elevat risc que quedin embarassades, fet que esdevé, sempre segons la presidenta del cercle d’empresaris “un
problema”.
Oriol afegeix a més a més, que la dona a de ser conscient que arribar a un lloc de direcció comporta un sacrifici que relaciona directament amb el fet de tenir fills ja que exposa que “o et cases amb un funcionari o tens un marit a qui li encantin els nens”.
Com podem observar aquestes declaracions tenen incidència directa respecte aspectes normatius i de protecció de la dona treballadora i sobre aspectes relacionats amb la consil·liació laboral i familiar.
No obstant, cal atendre aquestes declaracions des d’una posició d’escolta activa ja que molt possiblement posa de manifest el sentiment/neguit de molts empresaris.
Com s’informa en el comunicat de premsa de la Comissió Europea les dones continuen cobrant uns salaris un 16% inferior als homes (tot i que el 60% dels titulats universitaris són de sexe femení) i tenen una menor ocupabilitat laboral (63%) respecte dels homes (75%), cal tenir present que la taxa d’ocupació dels homes s’ha vist deteriorada per la crisi econòmica que afecta la UE.
La mencionada nota de premsa, incideix també en el concepte del sostre de
vidre, que fa referència a la dificultat que tenen les dones per accedir a càrrecs
de responsabilitat en les empreses.

Tot sembla indicar doncs, que cal actuar en la direcció oposada a la que proposa Monica Oriol. Ja que amb les dades que hem pogut observar, es altament necessari mantenir i ampliar polítiques d’igualtat de genere i de foment de la contractació en dones.
Per no estendre’ns massa no entrarem en detall a la legislació vigent respecte la protecció de la dona embarassada, no obstant si que cal nombrar que en l’Art. 14 de la Constitució Espanyola s’estableix que “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre cap discriminació per raó de raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. I que en l’Art 55.5 del Real Decret Legislatiu 1/1995 de 24 de març s’exposa que “Serà nul l’acomiadament que tingui per mòbil alguna de les causes de discriminació prohibides en la CE o en la llei, o bé que es produeixi amb violació dels drets fonamentals i llibertats públiques del treballador”.
Un altre aspecte sobre el que cal incidir es en el canvi de mentalitat social vers l’assignàció de rols. Les estadístiques, ens mostren que encara vivim en una societat on es manté l’estereotip on l’home es veu com “qui guanya el pa” i la dona com “qui cuida dels nens i els malalts”.
Com exposen (JULIÀ, A., ESCAPA, S.; 2014; 248 – 250), les dones dediquen, de mitjana més hores setmanals (23.5), a les tasques domèstiques que els homes (7.8). Exposen també que aquesta diferència s’amplia en els casos en que només treballa l’home i que fins i tot quan la dona es la sustentadora principal, segueix dedicant mes temps al treball domèstic (20,1hores vs 10,6 en
el cas de l’home). Cal per tant treballar en dues línies, per una banda en la incorporació de la dona al mercat laboral (amb igualtat de condicions) per tal de reduir diferències en les tasques domèstiques i per l’altra, cal treballar per canviar el model social establert d’assignació de rols. Aquest fet permetria trencar el sostre de vidre de les dones ja que acabaria reduint el temps de dedicació a les tasques
domèstiques. (COMINS, I; 2003; 100 – 106), ens diu que “ja des de la primera infància es
transmeten els rols de gènere i es construeixen les identitats dels nens i nenes
en base a aquests”.
Aquest fet provoca una alienació sexista, cal per tant introduir un model de coeducació. Com exposa l’autora, “ la coeducació és l’últim esglaó evolutiu del sistema escolar cap a un model pedagògic menys sexista i més igualitari”

Escola segregada Educació per al rol sexual
Escola Mixta Educació igual per tot el món.
Escola Coeducativa Eliminació de la jerarquia de gèneres.

En definitiva, tot i que les declaracions de Monica Oriol no són encertades, posen de manifest una idea que poden tenir mes empresaris. Evidentment cal condemnar aquest tipus de declaracions, però cal també, anar més enllà i centrar-nos en dissenyar propostes per a una millora de les condicions laborals de les dones i fer propostes a llarg termini que permetin canviar l’actual model d’assignació de rols.
Com hem pogut observar la noticia comentada dona molt de sí i permet fer un anàlisi de les relacions de la dona i el mercat laboral així com plantejar propostes i opcions per abordar la situació. Hagués estat útil que juntament amb la noticia del diari s’adjuntes el vídeo de les declaracions de Monica Oriol o algunes de les respostes que ha rebut per part de diversos representants.
Tot i així, hem pogut observar com unes declaracions que poden semblar superficials, amaguen darrere una problemàtica estructural i gens fàcil de resoldre. Evidentment queden molts aspectes que tractar en aquest breu comentari, no obstant i per tal de no allargar-lo hem decidit no entrar-hi més en
profunditat.

Material Consultat:
 COMINS, I. (2003). “Del miedo a la diversidad a la ética del cuidado: Una perspectiva de género”. Convergencia, núm 33. pp. 97 – 122.
 Comisión Europea ( 14 d’abril de 2014). Igualdad de género: la actuación de la UE propicia constantes avances. Comunicado de prensa. Bruselas. [en línea] a: http://europa.eu/rapid/press-release_IP-14-423_es.htm
 El País (3 d’octubre de 2014). “Mujeres directivas: “Si no tenemos hijos, ¿quién paga las pensiones?”. [Consultat: 26 d’octubure de 2014]. [En línea]a: http://economia.elpais.com/economia/2014/10/03/actualidad/141234819
9_245716.html
 El País (3 d’octubre de 2014). “Oriol dice que prefiere contratar a mujeres que no queden embarazadas”. [Consultat: 26 d’octubre de 2014].[enlínea]a:
http://economia.elpais.com/economia/2014/10/03/actualidad/141232604 8_724867.html
 España: Real Decreto Legislativo 1/1995, de 24 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la ley del Estatuto de los Trabajadores.
 Espanya (1978). Constitución Española. Art. 14.
 JULIÀ, A., ESCAPA, S. (2014). “Mares sobrecarregades. Factors que causen més dedicació de les mares en el treball domèstic”. Papers. pp. 235 – 259.

Autoconeixement

 E
n aquest breu comentari, ens centrarem en la importància que té l’autoconeixement a l’hora de prendre decisions. Un exemple molt clar és la decisió vers els estudis a realitzar una vegada acabat el Batxillerat. Per introduir el tema ens centrarem en la publicació en línia d’Educaweb.
En aquesta publicació[1] s’explica que hi ha una sèrie de característiques que defineixen l’autoconeixement, aquestes són; Les habilitats, capacitats, competències o aptituds (què saps fer bé?), la personalitat (com ets?), els valors (què és important per a tu?) i els interessos personals (que t’agrada fer, quines són les teves preferències?).
S’exposa també que aquest exercici d’autoconeixement es pot fer de diverses maneres, ja sigui a través de l’autoreflexió, del guiatge d’un professional o a partir de diversos test d’orientació.
Inicialment volem parlar dels test existents. Com hem treballat, existeixen diferents recursos en línia que ens poden servir de gran ajuda per fer un primer exercici d’autoconeixement. Dos exemples poden ser els següents;
1)      Test pensat per a estudiants de 4rt d’ESO o 2n de Batxillerat que volen definir quins estudis realitzar[2]. És tracta d’un qüestionari d’orientació elaborat pel departament d’ensenyament de la generalitat de Catalunya i que ofereix uns resultats concrets sobre els estudis a realitzar en funció dels resultats obtinguts.
2)      L’eina Cloe[3]. Aquest test és centra en definir l’objectiu professional de la persona que el realitza. Es tracta d’un qüestionari elaborat pel servei d’ocupació de Catalunya (SOC) i que conté tres grans apartats; que m’agrada fer?, com sóc? i què sé fer?. Els resultats d’aquesta eina són molt concrets i fan referència al perfil professional i els aspectes que destaquen en apartats com; valors professionals, personalitat, capacitats i competències professionals.
Tot i la importància d’aquests test en línia, que ens permeten que les persones que ho necessitin puguin fer-se una primera idea sobre diversos aspectes d’autoconeixement. Considerem que es imprescindible l’actuació d’un professional de l’orientació per actuar com a guia i/o donar suport a la persona en aquest procés d’autoconeixement.
Si només ens fixem en els tests, sembla molt senzill poder realitzar aquest exercici, no obstant, no podem confiar únicament en els resultats d’uns tests amb preguntes estandaritzades. Fer un procés d’autoconeixement no és quelcom banal ja que requereix d’una capacitat d’abstracció i reflexió importants.
És per això que considerem molt recomanable i fins i tot imprescindible comptar amb els serveis d’orientació d’un professional.



Material consultat:
Departament d’ensenyament. (En línia). Estudiar a Catalunya: Accés al qüestionari. [Consultat: 20 de desembre de 2014]. [En línia a:] http://www.educaweb.cat/continguts/educatius/com-triar-estudis-professio/com-coneixer-s-mateix/
Educaweb. (En línia). Com conèixer’s a un mateix: Com triar uns estudis i una professió. [Consultat: 20 de desembre de 2014]. [En línia a:] http://www.educaweb.cat/continguts/educatius/com-triar-estudis-professio/com-coneixer-s-mateix/
Servei d’ocupació de Catalunya. (En línia). CLOE. [Consultat: 20 de desembre de 2014]. [En línia a:] http://www.oficinadetreball.cat/cloe/ST?LANGUAGE=CA&CNMACTION=showIntro






[1] http://www.educaweb.cat/continguts/educatius/com-triar-estudis-professio/com-coneixer-s-mateix/
[2] http://queestudiar.gencat.cat/ca/orientacio/autoconeixement/acces_questionari
[3] http://www.oficinadetreball.cat/cloe/ST?LANGUAGE=CA&CNMACTION=showIntro

Coworking, Millennials i freelance

 E
n aquest document ens centrarem en comentar la notícia publicada pel Diari ARA el dia 31 de maig de 2014. Aquesta noticia, signada per Núria Juanico, fa referència als avantatges que comporta treballar en espais de Coworking.
Inicialment s’exposa, que tot i que treballar a casa pot semblar quelcom idilic, pot no ser-ho, ja que no es compta amb la companyia d’altres persones i existeixen múltiples distraccions en el dia a dia.
Per fer front a aquesta situació es creen espais de Coworking que tenen una finalitat de crear sinergies i establir relacions entre els usuaris. Un altre dels avantatges que s’assenyalen és la possibilitat de compartir les despeses fixes.
L’autora destaca també com a element altament positiu les trobades de networking on solen participar habitualment persones que comparteixen espai de treball. Aquestes trobades, permeten a les persones poder compartir les seves idees, inquietuds i conèixer altres punts de vista de diversos professionals.
Finalment l’autora explica una sèrie d’exemples d’èxit de persones que treballen en espais de Coworkig, per tal de no allargar innecessàriament aquesta activitat, hem decidit no centrar-nos-hi.
Com hem pogut observar actualment estan apareixent canvis constants en l’activitat laboral. Un element important d’aquests canvis el trobem en la Generació dels Millennials, com ens exposa (Corón, A. 2014) aquesta generació engloba les persones que han nascut entre els anys 1980 i el 2000. El tret més distintiu d’aquesta generació es l’ús massiu de la tecnologia. Com exposa l’autora, la generació Millennial (coneguda també com a generació Y), compta amb unes característiques en concretes;
1)      Cerquen la felicitat i el treball es un mitjà per arribar a ella. La felicitat ja no es el resultat de treballar durament. Cal viure el moment i gaudir d’aquest. Són persones que han perdut la por a preguntar sobre les condicions de la feina, el salari, els dies vacances etcètera.
2)      Són emprenedors, ja no pensen en tasques rutinàries ni en feines per a tota la vida, els agrada treballar amb la formulació de projectes independents. A més a més es mostren molt més receptius a les crítiques i estan disposats a rebre comentaris sobre la idea que exposen. Mostren també més capacitat per treballar en equip.
3)     Donen una gran importància al consum ètic i la economia col·laborativa. Aquest fet, influeix directament en les empreses que donen, cada vegada més, un gran pes a la responsabilitat social corporativa (RSC). Aquesta generació no es fixa només en el producte o servei que han de consumir sinó que donen gran importància als valors que hi ha darrere d’aquella marca o empresa.
Un altre aspecte que cal tenir present i que afecta a la proliferació d’espais de Coworking és, com anomena (Vidal, N. 2014), l’augment del fenòmen Freelance. Actualment moltes persones s’han decantat per actuar com a freelance i oferir els seus serveis de forma independent a diverses empreses.
Com hem pogut observar, darrere del Coworking hi ha una sèrie d’aspectes i canvis en l’activitat laboral que influencien directament en com s’organitzen aquests espais i que permeten que es converteixin en petits centres de talent on les persones poden compartir idees, generar sinergies i fins i tot establir relacions comercials.
Com a orientadors, es imprescindible que estiguem al dia de les noves tendències, tant a nivell d’espais de treballs com d’organització de les persones per dur a terme la seva tasca. Actualment s’ha obert un gran ventall de possibilitats d’inserció laboral, ja sigui cercant feina per compte d’altre o bé actuant de forma autònoma i compartint fins i tot espais de treball amb altres persones.




Material consultat:
CORÓN, A. (17 d’octubre de 2014). “La revolució dels “Millennials””. A: ViaEmpresa. [Consultat: 2 de desembre de 2014]. [En línea a:] http://www.viaempresa.cat/ca/notices/2014/10/la-revolucio-dels-millennials-8716.php
JUANICO, N. (31 de maig de 2014). “Autònoms: la feina a casa o en un espai “coworking”?”. A: Diàri ARA. [Consultat: 2 de desembre de 2014]. [En línea a:] http://www.ara.cat/premium/Autonoms-coworking-Sumar-aplicacio-setmana_0_1148285228.html
VIDAL, N. (7 d’agost de 2014). “El fenomen “frelance” guanya terreny”. A: ViaEmpresa. [Consultat: 2 de desembre de 2014]. [En línea a:] http://www.viaempresa.cat/ca/notices/2014/07/el-fenomen-freelance-guanya-terreny-7395.php

Perfils professionals més demanats

 E
n aquest breu document ens centrarem explicar una notícia publicada en el diari digital Expansión, el dia 16 de desembre del 2014 per Arancha Bustillo[1]. Aquesta notícia es centra en exposar els perfils més demandats de cara al 2015 i quins són els països que els demanden.
Inicialment cal exposar la idea de fons de la notícia, que és centra en posar de manifest, si és que algú encara ho dubta, que el mercat laboral no té fronteres i que una persona pot treballar en diferents països i en diferents sectors al llarg de la seva vida.
Centrant-nos ja en aspectes més concrets, l’autora ens exposa que el perfil d’estudis més demandat és la ingenyieria, especialment pel que fa a les noves tecnologies (Store Manager, Cloud Computing...). El segon perfil més demandat es centra en les professions sanitàries seguit dels tècnics d’alt nivell, com per exemple Social Media, experts en comunicació digital, tècnics per a departaments comercials de banca, experts en xarxes TI entre d’altres.
Respecte a la demanda per països, podem observar que:
ü  Regne Unit, Estats Units, China i Singapur à Professionals altament qualificats en el món de les finances.
ü  França, Suïssa, Alemanya, Regne Unit, Nova Zelanda i Australia à Professionals del món de la salut.
ü  Italia, França, Regne Unit, España, Alemanya i Estats Units à Qualsevol perfil expert en el sector TI[2].
ü  Noruega, Suècia, Finlàndia, Alemanya, Suïssa, França i Canadà à Professionals del sector de la construcció.
L’autora finalment, fa especial menció en aspectes relacionats amb la formació. Exposa que no n’hi ha prou amb tenir únicament una titulació sinó que cal tenir a més a més una sèrie de competències personals. Exposa a més a més que cal que les universitats del futur generin les condicions necessàries per a que s’involucrin tots els actors necessaris per la inclusió laboral de l’estudiant.
Com hem pogut observar vivim en un món sense fronteres (a l’hemisferi nord), on el mercat de treball és completament flexible i dinàmic. Com a professionals de l’orientació cal ser coneixedor dels constants canvis i és imprescindible estar al dia de les tendències futures. Serà d’aquesta manera com podrem assessorar i orientar correctament a les persones que ho desitgin. Sobretot en l’Orientació Educativa, cal ser insistents en fer coneixedors als infants dels canvis del mercat i de les noves oportunitats que apareixen per a que d’aquesta manera iniciïn el camí que els ha de portar a la inclusió laboral.
Tot i així, ens trobem amb situacions complexes quan la persona que cal orientar té més de 45 anys, ja que probablement haurà format una família i serà més complex treballar l’opció de la mobilitat territorial. A més a més, com exposa (McCann, R.; 2011;  34), les persones d’aquesta edat han de conviure amb una sèrie d’estereotips, gens fonamentats, com per exemple, que tenen menys capacitat de memòria, que tenen por de les noves tecnologies i són més lents a l’hora d’adaptar-s’hi, que falten més a la feina i treballen més poc a poc, etcètera.
Caldrà per tant apart del treball amb la persona, realitzar un treball a nivell extern per tal d’evitar tots aquests estereotips i d’aquesta manera fomentar la inclusió laboral d’aquest col·lectiu.
En definitiva, com a professionals cal que estiguem al dia de les noves tendències del mercat però cal també anar una mica més enllà i llegir les conseqüències que poden tenir aquests canvis en col·lectius concrets.
Finalment i respecte la notícia comentada, considerem que deixa de banda una de les noves tendències per aquest nou any i que de ben segur anirà en augment. Sí, estem parlant de l’emprenedoria.




Material consultat:
BUSTILLO, A (16 de desemblre de 2014). “Los perfiles más demandados en 2015... Y los países que los reclaman”. A: Expansión.com. [Consultat: 20 de desembre de 2014] [En línia a:] http://www.expansion.com/2014/12/12/emprendedores-empleo/mercado-laboral/1418412177.html?a=VO12c96e78b8ac47836a1b4dffb1f6905e2&t=1420205621
McCANN, R. (2011). “Discriminació laboral per raons d’edat”. Barcelona: Editorial UOC.



[1]http://www.expansion.com/2014/12/12/emprendedores-empleo/mercado-laboral/1418412177.html?a=VO12c96e78b8ac47836a1b4dffb1f6905e2&t=1420205621
[2] Cal esmentar que la Universitat de Lleida ha iniciat un programa d’estudis referent a la gestió dels serveis TI. http://www.ice.udl.cat/fc/curso/1025

Acreditació de competències informàtiques

A continuació realitzarem un breu comentari de la notícia publicada per Daniel Romani en el diàri ARA el 27 de gener del 2012 i que fa referència a l’acreditació de competències informàtiques per part de la generalitat.
En la notícia, s’explica que l’ACTIC (Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació) és un certificat que expedeix la generalitat de Catalunya i que serveix per valorar la competències digital.
S’explica també que l’ACTIC té tres nivells i que hi ha diversos centres col·laboradors on es pot realitzar la prova. La publicació d’aquesta notícia ens mostra la importància que han adquirit avui en dia les noves tecnologies i el domini d’aquestes.
A continuació ens centrarem en exposar breument en que consisteixen els diversos nivells de les proves ACTIV. Com informa la generalitat, el nivell bàsic es centra poder conèixer i aplicar les noves tecnologies. El nivell mitjà ja acredita un domini efectiu de les TIC i permet que la persona actui amb efectivitat i de forma autònoma. Finalment el nivell avançat permet que la persona innovi, comparteixi continguts i coneixements i pugui donar suport. En la font citada s’explica també quines són les competències que cal dominar per tal d’obtenir el certificat del nivell que correspongui. [1]

Com podem observar hi ha una clara implicació per part de la generalitat per a que les persones que tinguin habilitats amb les noves tecnologies puguin acreditar-les i d’aquesta manera fer més atractiu el seu CV.
Com a orientadors, és imprescindible ser coneixedors d’aquestes oportunitats ja que de ben segur hi ha un gran nombre de persones que té amplis coneixements amb les noves tecnologies peró que desconeix la possibilitat d’obtenir una certificació oficial.
En definitiva, tot i no estar al nivell dels països del centre i el nord d’Europa en aspectes relacionats amb l’acreditació, cal aplaudir iniciatives com aquesta que permeten “oficialitzar” una sèrie de competències aduquirides problablement al llarg de l’experiència professional.


Material consultat:
Generalitat de Catalunya. (En línia). “Acreditació de Competències en tecnologies de la informació i la comunicació”. [Consultat: 10 de desembre de 2014]. [En línia a:] http://acticweb.gencat.cat/ca/actic_informacio/actic_competencies_i_nivells/index.html
ROMANI, D. (27 de gener de 2012). “L’ACTIC, el certificat que acredita el coneixement de les TIC”. A: Diàri ARA. [Consultat: 10 de desembre de 2014]. [En línia a:] http://www.ara.cat/especials/femtecnologia/LACTIC-certificat-acredita-coneixement-TIC_0_635336603.html



[1] Extret de: http://acticweb.gencat.cat/ca/actic_informacio/actic_competencies_i_nivells/index.html

Augment de la demanda de Serveis Socials per part de famílies de classe mitjana

En la present activitat ens centrarem a comentar la notícia publicada en el diari ElpuntAvui el dia 2 de gener d’aquest any. La notícia es centra en exposar que ha crescut la demanda dels serveis socials bàsics (SSB) per part de famílies considerades de classe mitjana.
Concretament aquest tipus de famílies han l’any 2014 un 45,2% respecte l’any anterior. Ana Lima, presidenta del Consejo General del Trabajo Social (CGTS) exposa que existeixen diverses causes entre les quals en cal destacar dues. Una primera que és el desconeixement d’aquests serveis i una segona que és la necessitat de rebre orientació laboral (un 23% de les persones que estan sent ateses per SSB VOLEN ser orientats per cercar feina).
Darrere d’aquesta notícia, que en un principi pot semblar banal, s’hi amaguen una sèrie de canvis socials que afecten al mercat de treball. Actualment tenir una titulació universitària no es garantia d’èxit (tot i que el percentatge d’inclusió laboral es millor respecte qui no en té), a més a més ens trobem que a causa dels processos de globalització vivim en una modernitat líquida on ja no es poden trobar feines amb una estabilitat alta i per tant els processos de transició són constants al llarg de la vida. (Bauman, Z.; 2005)
Es per aquests motius que cada dia es fa més necessària la inclusió de serveis especialitzats d’orientació laboral amb la finalitat d’ensenyar a cercar feina en aquest nou entorn (no n’hi ha prou amb tenir un CV amb paper, cal treballar aspectes de Personal Branding per exemple) i a més a més els processos de transició són constant i al llarg de la vida una persona pot canviar varies vegades de feina, de càrrec i fins i tot de sector de treball.
En definitiva ja sigui des dels SSB o no, cal establir processos permanents de coordinació entre els professionals de l’atenció social, els professionals de l’orientació i el sector empresarial. D’aquesta manera es podrà atendre globalment a la persona, per una banda donant suport social,  per l’altra fent conscient a la persona de les necessitats del mercat en el present moment i en el futur.  En definitiva cal convergir per tal de potenciar les capacitats i competències de la persona i dotar-la de les eines i coneixements necessaris per a fer front als diversos canvis que esta vivint.

Més important que la meta, és el camí
Teodor Suau


Material consultat:
BAUMAN, Z (2005). “Vida líquida”. Barcelona: Paidós.
CGTS (2014). “I Informe de los servicios sociales en España”. Consejo General del Trabajo Social. [En línia a:] http://www.cgtrabajosocial.es/documentos
ElPuntAvui (2 gener de 2015). “Creix la demanda de serveis socials de la classe mitjana”. [Consultat: 2 de gener de 2015). [En línia a:] http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/808987-creix-la-demanda-de-serveis-socials-de-la-classe-mitjana.html



Premis UdG per a treballs de recerca

 E
n aquesta activitat ens centrarem en comentar el reconeixement que és fa per part de la UdG a diferents treballs de recerca de batxillerat. Com s’informa en l’edició digital del diari de Girona, Tretze estudiants han rebut premis per la seva tasca en el treball de recerca de batxillerat.
Tot i que es tracta d’una notícia breu, darrere de la informació que ens dóna s’amaga una necessitat important a l’hora de reconèixer la tasca dels estudiants i preminar-ne l’exel·lència i l’esforç. Centrant-nos en els premis per a estudiants de batxillerat, ens hem trobat que se’n convoquen una gran quantitat tal com es pot observar en la pàgina web de XTEC[1].
Aquests premis s’agrupen en diverses modalitats en funció de la temàtica tractada en els treballs i de l’organisme convocant. L’existència d’aquest reconeixement ens ha de servir per poder motivar als alumnes de batxillerat a realitzar treballs de qualitat i poder demostrar l’assoliment de les competències adquirides.
Com a orientadors, especialment en l’àmbit educatiu cal ser conscients del paper de guia que tenim i la importància que pot tenir per un alumne poder participar d’un premi on es pugui reconèixer el seu esforç ja que en moltes ocasions, des del propi sistema educatiu ens centrem més en penalitzar l’error que en reconèixer l’esforç i l’encert.
Participar de premis, concursos i activitats de reconeixement, ens permetria també abordar aspectes relacionats amb l’autoestima dels infants, punt que en moltes ocasions no es té prou en compte a l’hora d’encomanar tasques als alumnes i/o valorar-ne la seva implicació.
Seria interessant per tant, fomentar la creació de diversos premis (no només per a treballs de recerca) que permetin reconèixer la validesa i l’esforç dels alumnes que hagin realitzat tasques d’alt nivell.
Finalment i per acabar amb aquest breu comentari, caldria exposar que hagués estat enriquidor que en la noticia publicada s’expliques més en profunditat en que consisteix cada treball realitzat i que en pensen els estudiants a qui se’ls ha reconegut la seva tasca.

Material consultat:
Diari de Girona (15 de juliol de 2014). “Premis a treballs de recerca de batxillerat”. [Consultat: 5 de novembre de 2014]. [En línia a:] http://www.diaridegirona.cat/comarques/2013/06/15/premis-treballs-recerca-batxillerat/622015.html
Xarxa telemàtica educativa de Catalunya (XTEC). (En línia). “Premis per als treballs de recerca”. [Consultat: 5 de novembre de 2014]. [En línia a:] http://www.xtec.cat/web/curriculum/batxillerat/treballrecerca/premis
Universitat de Lleida. (En línia). “Premis a treballs de recerca dels estudiants de batxillerat i CFGS”. [Consultat: 6 de novembre de 2014]. [En línia a:] http://www.udl.es/serveis/seu/espai/treballsrecerca.html





[1] http://www.xtec.cat/web/curriculum/batxillerat/treballrecerca/premis