Qüestions de gènere

En aquest document ens centrarem en comentar de forma estructurada la notícia que recull el diari El País, en data 3 d’octubre del present any i que fa referència a les declaracions de la presidenta del cercle d’empresaris, Monica Oriol, realitzades en la XXV Assemblea plenaria del consell empresarial de l’Amèrica Llatina (CEAL).
La Sra. Oriol, es mostra crítica amb l’excessiva regulació del mercat laboral pel que fa a temes relacionats amb la discriminació positiva vers la dona. Exposa, que aquest fet, provoca que alguns empresaris decideixin no contractar dones d’entre 25 i 45 anys ja que hi ha un elevat risc que quedin embarassades, fet que esdevé, sempre segons la presidenta del cercle d’empresaris “un
problema”.
Oriol afegeix a més a més, que la dona a de ser conscient que arribar a un lloc de direcció comporta un sacrifici que relaciona directament amb el fet de tenir fills ja que exposa que “o et cases amb un funcionari o tens un marit a qui li encantin els nens”.
Com podem observar aquestes declaracions tenen incidència directa respecte aspectes normatius i de protecció de la dona treballadora i sobre aspectes relacionats amb la consil·liació laboral i familiar.
No obstant, cal atendre aquestes declaracions des d’una posició d’escolta activa ja que molt possiblement posa de manifest el sentiment/neguit de molts empresaris.
Com s’informa en el comunicat de premsa de la Comissió Europea les dones continuen cobrant uns salaris un 16% inferior als homes (tot i que el 60% dels titulats universitaris són de sexe femení) i tenen una menor ocupabilitat laboral (63%) respecte dels homes (75%), cal tenir present que la taxa d’ocupació dels homes s’ha vist deteriorada per la crisi econòmica que afecta la UE.
La mencionada nota de premsa, incideix també en el concepte del sostre de
vidre, que fa referència a la dificultat que tenen les dones per accedir a càrrecs
de responsabilitat en les empreses.

Tot sembla indicar doncs, que cal actuar en la direcció oposada a la que proposa Monica Oriol. Ja que amb les dades que hem pogut observar, es altament necessari mantenir i ampliar polítiques d’igualtat de genere i de foment de la contractació en dones.
Per no estendre’ns massa no entrarem en detall a la legislació vigent respecte la protecció de la dona embarassada, no obstant si que cal nombrar que en l’Art. 14 de la Constitució Espanyola s’estableix que “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre cap discriminació per raó de raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. I que en l’Art 55.5 del Real Decret Legislatiu 1/1995 de 24 de març s’exposa que “Serà nul l’acomiadament que tingui per mòbil alguna de les causes de discriminació prohibides en la CE o en la llei, o bé que es produeixi amb violació dels drets fonamentals i llibertats públiques del treballador”.
Un altre aspecte sobre el que cal incidir es en el canvi de mentalitat social vers l’assignàció de rols. Les estadístiques, ens mostren que encara vivim en una societat on es manté l’estereotip on l’home es veu com “qui guanya el pa” i la dona com “qui cuida dels nens i els malalts”.
Com exposen (JULIÀ, A., ESCAPA, S.; 2014; 248 – 250), les dones dediquen, de mitjana més hores setmanals (23.5), a les tasques domèstiques que els homes (7.8). Exposen també que aquesta diferència s’amplia en els casos en que només treballa l’home i que fins i tot quan la dona es la sustentadora principal, segueix dedicant mes temps al treball domèstic (20,1hores vs 10,6 en
el cas de l’home). Cal per tant treballar en dues línies, per una banda en la incorporació de la dona al mercat laboral (amb igualtat de condicions) per tal de reduir diferències en les tasques domèstiques i per l’altra, cal treballar per canviar el model social establert d’assignació de rols. Aquest fet permetria trencar el sostre de vidre de les dones ja que acabaria reduint el temps de dedicació a les tasques
domèstiques. (COMINS, I; 2003; 100 – 106), ens diu que “ja des de la primera infància es
transmeten els rols de gènere i es construeixen les identitats dels nens i nenes
en base a aquests”.
Aquest fet provoca una alienació sexista, cal per tant introduir un model de coeducació. Com exposa l’autora, “ la coeducació és l’últim esglaó evolutiu del sistema escolar cap a un model pedagògic menys sexista i més igualitari”

Escola segregada Educació per al rol sexual
Escola Mixta Educació igual per tot el món.
Escola Coeducativa Eliminació de la jerarquia de gèneres.

En definitiva, tot i que les declaracions de Monica Oriol no són encertades, posen de manifest una idea que poden tenir mes empresaris. Evidentment cal condemnar aquest tipus de declaracions, però cal també, anar més enllà i centrar-nos en dissenyar propostes per a una millora de les condicions laborals de les dones i fer propostes a llarg termini que permetin canviar l’actual model d’assignació de rols.
Com hem pogut observar la noticia comentada dona molt de sí i permet fer un anàlisi de les relacions de la dona i el mercat laboral així com plantejar propostes i opcions per abordar la situació. Hagués estat útil que juntament amb la noticia del diari s’adjuntes el vídeo de les declaracions de Monica Oriol o algunes de les respostes que ha rebut per part de diversos representants.
Tot i així, hem pogut observar com unes declaracions que poden semblar superficials, amaguen darrere una problemàtica estructural i gens fàcil de resoldre. Evidentment queden molts aspectes que tractar en aquest breu comentari, no obstant i per tal de no allargar-lo hem decidit no entrar-hi més en
profunditat.

Material Consultat:
 COMINS, I. (2003). “Del miedo a la diversidad a la ética del cuidado: Una perspectiva de género”. Convergencia, núm 33. pp. 97 – 122.
 Comisión Europea ( 14 d’abril de 2014). Igualdad de género: la actuación de la UE propicia constantes avances. Comunicado de prensa. Bruselas. [en línea] a: http://europa.eu/rapid/press-release_IP-14-423_es.htm
 El País (3 d’octubre de 2014). “Mujeres directivas: “Si no tenemos hijos, ¿quién paga las pensiones?”. [Consultat: 26 d’octubure de 2014]. [En línea]a: http://economia.elpais.com/economia/2014/10/03/actualidad/141234819
9_245716.html
 El País (3 d’octubre de 2014). “Oriol dice que prefiere contratar a mujeres que no queden embarazadas”. [Consultat: 26 d’octubre de 2014].[enlínea]a:
http://economia.elpais.com/economia/2014/10/03/actualidad/141232604 8_724867.html
 España: Real Decreto Legislativo 1/1995, de 24 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la ley del Estatuto de los Trabajadores.
 Espanya (1978). Constitución Española. Art. 14.
 JULIÀ, A., ESCAPA, S. (2014). “Mares sobrecarregades. Factors que causen més dedicació de les mares en el treball domèstic”. Papers. pp. 235 – 259.